D’un petit homenatge
El ram de flors encara era visible dos dies després del senzill acte de record que vàrem realitzar uns amics de
Una vegada el ram mal lligat a un arbre proper de l’accident –flors sencilles de nom ignorat amb la flor vermella - les cinc persones presents hem restat en silenci.
Recordo
La darrera imatge que tinc d’ella és damunt la camilla al Clínic, cauta, precisa i seria, però ja a l’altra riba.
Tot ho recordo i ara enyoro el seu record.
Els silencis es trenquen en pocs segons. Davant nostre circulen alguns cotxes i un pare amatent acompanya el seu fill muntat a la bicicleta. Resten pocs secrets d’aquest record d’aniversari. Tot sembla tan quotidià, tot és tranquil i soleiat aquest diumenge, ací a
L’epíleg del nostre particular homenatge a
No hay comentarios:
Publicar un comentario