Cambios en el Sida.

CAMBIOS EN LA  EVOLUCIÓN DE UNA ENFERMEDAD INCURABLE

El miedo al sida cae a inquietantes cotas tras 10 años de eficaz terapia

 1.           • La muerte de Rock Hudson en 1985 disparó el pánico a una infección que destruía sin remedio

 2.           • Muchos menores de 35 años asocian hoy el virus a la pobreza, aunque saben que el condón lo evita

SOLO EL 30% RECIBE TRATAMIENTO

Fuente: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 4 de enero de 2009

Escrito por: ÀNGELS GALLARDO

BARCELONA

La percepción que los españoles menores de 35 años tienen del sida era inimaginable hace 20 años, cuando el síndrome de inmunodeficiencia adquirida aún se escribía con mayúsculas. Para algunos adolescentes, VIH es el eslogan de un contagio propio de los pobres, de habitantes de países paupérrimos y sin red sanitaria. Otros saben que se trata de una enfermedad que arrasa en África, pero no creen que sea muy distinta de la tuberculosis, que también es devastadora en aquel continente y, en cambio, aquí se trata y cura con relativa eficacia. La mayoría asocian la palabra sida a los preservativos. Son conscientes de que el condón evita el contagio del VIH, pero en absoluto temen al virus de inmunodeficiencia humana.

Este estado de opinión nada tiene que ver con las portadas con que la prensa de todo el mundo llegó a los quioscos la mañana del 3 de octubre de 1985. Recogían la noticia de la muerte por sida del actor Rock Hudson y lo hicieron en estos términos: "Libró una batalla perdida de antemano", "Hudson acudió a su cita inevitable con la muerte" o "El actor sufría sida desde hace un año", frase que implicaba que el enfermo aguardaba su muerte inminente.

La palabra sida fue sinónimo, durante casi 15 años, de final lento y cruel, ineludible y terriblemente doloroso. Las 29 enfermedades que describen el síndrome --distintas formas de cáncer, el sarcoma de Kaposi, leucemias, cándidas recubriendo todas las mucosas del cuerpo, ceguera, fallo neurológico y demencia-- se llegaban a diagnosticar de forma consecutiva o simultánea en personas de 25 años, sin que su sistema inmunológico, que debía estar en el momento de máxima vitalidad, se opusiera, porque estaba destruido.

¿Quién haría esa asociación de ideas en la actualidad? Es difícil que alguien crea que va a morir de inmediato si se infecta. Según aseguran los médicos, se ha perdido por completo el temor al VIH, a juzgar por el bajísimo interés ciudadano por conocer las vías de contagio del virus. Las circunstancias en que transcurre la vida de los infectados apenas se difunden: se da por supuesto que esas personas llevan una vida "normal".

LA EPIDEMIA AHORA

Tampoco interesa en exceso el avance de la epidemia, lo que, unido al rechazo de los infectados a figurar en las estadísticas sanitarias, ha pospuesto hasta ahora la creación de un registro médico riguroso que refleje las cifras de población afectada.

Desde que en 1995 llegaron a los hospitales de todo Occidente los fármacos antirretrovirales --combinación de dos o tres sustancias que frenan parcialmente al VIH-- y el sida ha perdido su aura de respeto. Los infectados que han muerto a partir de 1995 son personas a las que las terapias les llegan cuando su cuerpo está excesivamente destruido porque detectan muy tarde la infección.

El resto empezó una nueva era. La mayoría de los que accedieron a los tratamientos siguen vivos. Sujetos a la toma diaria de una combinación de fármacos que la industria ha simplificado, a cambio de fijarles unos costes altísimos, inasumibles para quien no vive en un país dotado de servicio sanitario público. La opinión pública vive desde entonces refugiada en la ilusión de que el sida ya no es un problema.

====================================================================

CANVIS EN LA EVOLUCIÓ D'UNA MALALTIA INCURABLE

 La por a la sida cau a cotes inquietants després de 10 anys de teràpia eficaç

1.           • La mort de Rock Hudson el 1985 va disparar el pànic a una infecció que destruïa sense remei

2.           • Molts menors de 35 anys associen avui el virus a la pobresa, tot i que saben que el condó l'evita

SOLO EL 30% REP TRACTAMENT

Font; EL PERIÓDIC DE CATALUNYA 04/01/2009 

ÀNGELS GALLARDO

BARCELONA

La percepció que els espanyols menors de 35 anys tenen de la sida era inimaginable fa 20 anys, quan la síndrome d'immunodeficiència adquirida encara s'escrivia amb majúscules. Per a alguns adolescents, VIH és l'eslògan d'un contagi propi dels pobres, d'habitants de països paupèrrims i sense xarxa sanitària. D'altres saben que es tracta d'una malaltia que arrasa a l'Àfrica, però no creuen que sigui gaire diferent de la tuberculosi, que també és devastadora en aquell continent i, en canvi, aquí es tracta i es cura amb relativa eficàcia. La majoria associen la paraula sida als preservatius. Són conscients que el condó evita el contagi del VIH, però en absolut temen el virus d'immunodeficiència humana.

Aquest estat d'opinió no té res a veure amb les portades amb què la premsa de tot el món va arribar als quioscos el matí del 3 d'octubre de 1985. Recollien la notícia de la mort per sida de l'actor Rock Hudson i ho van fer en aquests termes: "Va lliurar una batalla perduda per endavant", "Hudson ha acudit a la seva cita inevitable amb la mort" o "L'actor patia sida des de fa un any", frase que implicava que el malalt esperava la seva mort imminent. La paraula sida va ser sinònim, durant gairebé 15 anys, de final lent i cruel, ineludible i terriblement dolorós. Les 29 malalties que descriuen la síndrome --diferents formes de càncer, el sarcoma de Kaposi, leucèmies, càndides recobrint totes les mucoses del cos, ceguesa, fallada neurològica i demència-- s'arribaven a diagnosticar de forma consecutiva o simultània en persones de 25 anys, sense que el seu sistema immunològic, que havia d'estar en el moment de màxima vitalitat, s'hi oposés, perquè estava destruït.

¿Qui faria aquesta associació d'idees en l'actualitat? És difícil que algú cregui que morirà de manera immediata si s'infecta. Segons asseguren els metges, s'ha perdut completament el temor al VIH, si s'ha de jutjar pel baixíssim interès ciutadà per conèixer les vies de contagi del virus. Les circumstàncies en què transcorre la vida dels infectats a penes es difonen: es dóna per fet que aquestes persones porten una vida "normal".

L'EPIDÈMIA ARA

Tampoc no interessa en excés l'avanç de l'epidèmia, i això, unit al rebuig dels infectats a figurar en les estadístiques sanitàries, ha posposat fins ara la creació d'un registre mèdic rigorós que reflecteixi les xifres de població afectada.

Des que el 1995 van arribar als hospitals de tot Occident els fàrmacs antiretrovirals --combinació de dues o tres substàncies que frenen parcialment el VIH--, la sida ha perdut la seva aura de respecte. Els infectats que han mort a partir del 1995 són persones a les quals les teràpies els arriben quan el seu cos està excessivament destruït perquè detecten molt tard la infecció.

La resta va començar una nova era. La majoria dels que van accedir als tractaments segueixen vius. Subjectes a la presa diària d'una combinació de fàrmacs que la indústria ha simplificat, a canvi de fixar-los uns costos altíssims, inassumibles per a qui no viu en un país dotat de servei sanitari públic. L'opinió pública viu des d'aleshores refugiada en la il.lusió que la sida ja no representa un problema.